1. Punt de rendiment (σ S)
Quan l'acer o la mostra s'estira, quan la tensió supera el límit elàstic i l'acer o la mostra continua experimentant una deformació plàstica evident encara que la tensió ja no augmenti, aquest fenomen s'anomena rendiment, i el valor mínim d'estrès en produir fenomen és el punt de rendiment. Si Ps és la força externa en el punt de rendiment s i Fo és l'àrea de fractura de la mostra, llavors el punt de rendiment σ s =Ps/Fo(MPa), MPa s'anomena MPa igual a N (Newton) /mm2, (MPa =106Pa, Pa: PASCAL =N/m2)
2. Resistència al rendiment (σ 0,2)
El punt de rendiment d'alguns materials metàl·lics no és evident i és difícil de mesurar. Per tant, per mesurar les característiques de rendiment dels materials, la tensió a la qual la deformació plàstica residual permanent és igual a un valor determinat (normalment el 0,2% de la longitud original) es defineix com la resistència condicional al rendiment o la resistència al rendiment σ 0,2 per abreujar.
3. Resistència a la tracció (σ B)
Un material aconsegueix la màxima tensió durant l'estirament de la tracció des del principi fins que es produeix una fractura. Mostra la quantitat d'acer que es resisteix a trencar-se. La resistència a la tracció corresponent i la resistència a la compressió, la resistència a la flexió, etc.
Si Pb és la força màxima de tracció del material abans que es trenqui i Fo és l'àrea de secció transversal de la mostra, la resistència a la tracció σ b= Pb/Fo (MPa).
4. Allargament (δ S)
Després de trencar el material, l'allargament plàstic de la longitud i el percentatge de la longitud original de l'exemplar s'anomena allargament o allargament.
5. Relació resistència a la compressió (σ S / σ B)
La relació del punt de rendiment (resistència al rendiment) de l'acer amb la resistència a la tracció s'anomena relació de resistència al rendiment. Com més gran sigui la relació de resistència a la compressió, més alta és la fiabilitat de les peces estructurals, la relació general de resistència a la compressió de l'acer al carboni és de 0,6-0,65, l'acer estructural de baix aliatge és de 0,65-0,75 acer estructural d'aliatge és de 0,84-0,86.
6. La duresa
La duresa és la capacitat d'un material per resistir objectes durs pressionant sobre la seva superfície. És un dels índexs de rendiment importants dels materials metàl·lics. La duresa general és més alta i la resistència al desgast havia saltat per sobre. Els indicadors de duresa que s'utilitzen habitualment són la duresa Brinell, la duresa de Rockwell i la duresa de Vickers.
(1) Duresa brinell (HB)
Amb una certa càrrega (generalment 3000 kg), la bola d'acer endurit d'una certa mida (generalment de 10 mm de diàmetre) es pressiona a la superfície del material i es manté durant un període de temps. Un cop eliminada la càrrega, la relació de la càrrega i l'àrea de sagnat és el valor de duresa Brinell (HB), i la unitat és kg force /mm2 (N/mm2).
(2) Duresa rockwell (HR)
Quan HB> 450 o la mostra és massa petita, no es pot utilitzar la prova de duresa Brinell en lloc de la mesura de duresa de Rockwell. Es tracta d'utilitzar un con de diamant amb un angle superior de 120 ° o una bola d'acer amb un diàmetre d'1,59 o 3,18 mm per pressionar a la superfície del material mesurat sota una càrrega determinada, i la duresa del material es pot calcular per la profunditat de la sagnia. La duresa del material de prova, es divideix en tres escales diferents:
HRA: Duresa obtinguda amb una càrrega de 60kg i una premsa de con de diamant per a materials extremadament durs com aliatges durs.
HRB: la duresa s'obté mitjançant l'ús d'una càrrega de 100kg i una bola d'acer endurit d'1,58mm de diàmetre, utilitzada per a materials de baixa duresa (com acer recuit, fosa, etc.).
HRC: duresa obtinguda per càrrega de 150kg i premsa de cons de perforació per a materials molt durs com l'acer endurit.
(3) Duresa de Vickers (VH)
Amb una càrrega inferior a 120 kg i un angle de punta de 136 °, la sagnia del con quadrat del diamant es pressiona a la superfície del material i la superfície de la fossa de sagnia del material es divideix pel valor de càrrega, que és el valor de duresa de Vickers (VH).
