1. Recuit d'acer
L'acer s'escalfa a una temperatura determinada i es manté calent durant un període de temps, i després es deixa refredar lentament, que s'anomena recuit. El recuit de l'acer és un mètode de tractament tèrmic que escalfa l'acer a la temperatura de transformació de fase o transformació de fase parcial i després es refreda lentament després de mantenir-lo. El propòsit del recuit és eliminar els defectes de la microestructura, millorar l'estructura, homogeneïtzar la composició i refinar el gra, millorar les propietats mecàniques de l'acer i reduir l'estrès residual; Al mateix temps, pot reduir la duresa, millorar l'elasticitat i la tenacitat i millorar el rendiment de mecanitzat. Per tant, el recuit no només és eliminar i millorar els defectes organitzatius i l'estrès intern deixat pel procés anterior, sinó també preparar-se per al procés posterior, per la qual cosa el recuit és un tractament tèrmic semielaborat, també conegut com a tractament precalent.
2. Acer normalitzador
La normalització és un mètode de tractament tèrmic en què l'acer s'escalfa per sobre de la temperatura crítica, tot l'acer es transforma en austenita uniforme i després es refreda de forma natural a l'aire. Pot eliminar la cementita de malla de l'acer hipereutectoide i normalitzar la xarxa de l'acer hipereutectoide per millorar les propietats mecàniques completes. És més econòmic substituir el procés de recuit per la normalització de peces amb requisits baixos.
3. Temprament de l'acer
L'extinció és el mètode de tractament tèrmic que escalfa l'acer per sobre de la temperatura crítica, el manté calent durant un període de temps i, a continuació, el posa ràpidament a l'agent d'extinció perquè la temperatura disminueixi de sobte i la velocitat de refredament ràpid sigui més gran que la velocitat de refrigeració crítica i s'obté l'organització desequilibrada principalment amb martensita. L'extinció augmenta la resistència i la duresa de l'acer però en redueix la plasticitat. Els agents d'extinció més utilitzats són: aigua, oli, aigua alcalina i solució salina.
4. Tremp d'acer
L'acer endurit es torna a escalfar a una determinada temperatura i després es refreda mitjançant un mètode determinat anomenat tremp. El seu propòsit és eliminar l'estrès intern causat per l'extinció, reduir la duresa i la fragilitat i aconseguir les propietats mecàniques desitjades. El tremp es divideix en tremp a alta temperatura, temperat a temperatura mitjana i temperat a baixa temperatura. El tremp s'utilitza sovint amb trempat i normalització.
(1) Tractament de trempat i trempat: el mètode de tractament tèrmic del tremp a alta temperatura després de l'extinció s'anomena tractament de trempat i tremp. El tremp a alta temperatura es refereix al tremp entre 500-650 graus. L'extinció i el tremp poden fer que el rendiment de l'acer, el material es pot ajustar molt, la seva força, plasticitat i duresa són millors, amb bones propietats mecàniques completes.
El tractament d'envelliment: per eliminar les eines o motlles de mesura de precisió, les peces en l'ús a llarg termini de mida i forma canvien, sovint en temperat a baixa temperatura (temperatura de temperat a baixa temperatura 150-250 grau) abans d'acabar, la peça de treball es reescalfa a 100-150 graus, mantingui 5-20 hores, aquest és un tractament de qualitat de peces de precisió estable, conegut com a envelliment. El tractament de l'envelliment dels components d'acer a baixa temperatura o càrrega dinàmica és especialment important per eliminar la tensió residual i estabilitzar l'estructura i la mida d'acer.
5. Tractament tèrmic superficial de l'acer
(1) Extinció superficial: la superfície de l'acer s'escalfa ràpidament a la temperatura crítica anterior, però la calor no ha tingut temps de propagar-se al cor abans d'un refredament ràpid, de manera que la capa superficial es pot apagar en l'organització martensítica, i la el cor no ha sofert una transformació de fase, que s'adona del propòsit de l'enduriment de la superfície i el cor no ha canviat. Apte per a acer al carboni mitjà.
(2) El tractament tèrmic químic: es refereix a l'element químic de l'àtom, amb la capacitat de difusió atòmica a alta temperatura, a la capa superficial de la peça de treball, per canviar la composició química i l'estructura de la capa superficial de la peça de treball. , per tal d'aconseguir la capa superficial d'acer amb requisits específics d'organització i rendiment d'un procés de tractament tèrmic. Segons els tipus d'elements d'infiltració, el tractament tèrmic químic es pot dividir en lleis de carburació, nitruració, cianuració i infiltració de metalls.
Carburació: la carburació és el procés pel qual els àtoms de carboni penetren a la capa superficial de l'acer. També és fer que la peça de treball d'acer baix en carboni amb una capa superficial d'acer d'alt carboni, i després de l'apagada i el tremp a baixa temperatura, la capa superficial de la peça de treball té una gran duresa i resistència al desgast, i la part central de la peça encara manté la duresa. i plasticitat de l'acer baix en carboni.
La nitruració, o nitruració, és el procés pel qual la capa superficial d'acer penetra els àtoms de nitrogen. L'objectiu és millorar la duresa i la resistència al desgast de la capa superficial i millorar la resistència a la fatiga i la resistència a la corrosió. Actualment, s'utilitza el mètode de nitruració de gas en la producció.
La cianuració, també coneguda com carbonitruració, és la infiltració simultània d'àtoms de carboni i nitrogen a l'acer. Fa que la superfície de l'acer tingui característiques de cementació i nitruració.
Penetració metàl·lica: es refereix a la penetració d'àtoms metàl·lics a la capa superficial de l'acer. Es tracta de fer que la capa superficial d'aliatge d'acer, per tal que la superfície de la peça de treball tingui una mica d'acer aliat i característiques especials d'acer, com ara resistència a la calor, resistència al desgast, resistència a l'oxidació, resistència a la corrosió, etc. S'utilitza habitualment en la producció. d'aluminització, cromatització, boro, silici, etc.
