L'ús de femelles de reblons i la diferència amb les femelles de soldadura

Les femelles de reblat a pressió són femelles funcionals habituals. No hi ha cap estàndard nacional unificat, però hi ha moltes especificacions diferents. Les femelles de reblons a pressió també s'anomenen femelles autofixants i s'utilitzen principalment per a la connexió de plaques fines o materials de xapa. Els amics que coneixen les femelles de reblons a pressió poden dir que els usos de les femelles de reblons a pressió són similars als de les femelles de soldadura. Aleshores, quina és la diferència entre els dos?
La femella de reblons a pressió, també anomenada femella de reblons, és una femella de subjecció automàtica amb forma rodona i dents en relleu i ranures de guia en un extrem. El principi és pressionar a la posició del forat predeterminada de la xapa mitjançant dents en relleu. En termes generals, l'obertura del forat preestablert és lleugerament més petita que les dents en relleu de la femella del rebló. Les dents de la femella del rebló s'espremen a la placa mitjançant la pressió, provocant que la deformació plàstica es produeixi al voltant del forat i l'objecte deformat s'esprem a la ranura de la guia, produint així un efecte de bloqueig.
El propòsit de soldar i reblar femelles és subjectar i connectar dos objectes junts, doncs, quines són les diferències entre els dos mètodes?
Soldar és equivalent a convertir dues parts separades en un tot. El metall es fon a alta temperatura, es barreja i després es refreda. S'afegeix un aliatge al mig. La força interna és l'efecte de les forces moleculars, i la força és generalment més forta que el cos progenitor.
Les femelles de reblons a pressió s'utilitzen generalment en plaques primes o xapes. S'incorporen a través de la pressió. Són de forma rodona, amb dents en relleu i solcs de guia en un extrem. La superfície de contacte està subjecta a estrès de contacte, el que significa que la força depèn del connector i del cos mare. , la femella està sotmesa a un esforç de cisalla, de manera que si la força de la femella no és suficient, es tallarà i es farà malbé, i si la força del cos mare no és suficient, fallarà per deformació plàstica per trituració.
Tots dos tenen els seus propis avantatges i desavantatges, com ara la soldadura, que és relativament forta, es pot utilitzar tant en gruix com en gruix, i té una àmplia gamma d'usos. Tanmateix, les altes temperatures faran que les peces connectades es deformin i no es puguin desmuntar, i alguns metalls actius no es poden soldar amb mètodes normals, com l'alumini. El magnesi, etc., requereixen gas de protecció o soldadura per arc d'argó, que requereixen tecnologia de processament i precisió. La femella del rebló és senzilla d'instal·lar i es pot desmuntar, per la qual cosa és fàcil d'instal·lar i transportar. És fàcil d'equipar i només requereix un simple reblat. És adequat per a gairebé qualsevol metall que es pugui perforar. No obstant això, l'àmbit d'ús és reduït i només es pot utilitzar per a taulers de parets primes, xapes, etc. Connexions d'equips electrònics o de precisió.
El propòsit de les femelles de reblons és similar al de les femelles de soldadura, ambdues són per connectar fermament dos objectes junts. Tanmateix, la femella de soldadura és una femella relativament forta que pot manejar materials de diversos gruixos. El seu funcionament a alta temperatura farà que l'objecte es deformi i no es pugui desmuntar. La força de la femella del rebló no és tan alta. La seva característica és que es pot desmuntar i fàcil d'utilitzar.