Tractament superficial dels cargols autorroscants: la majoria dels cargols autorroscants estan recoberts de fosfat galvanitzat o de zinc. El revestiment de cadmi s'utilitza rarament a causa del seu alt cost i toxicitat. Si l'aspecte és important, es pot seleccionar el níquel o el cromat.
Un és que l'aspecte de l'eliminació no només augmentarà l'escala (per exemple, la cavitat reduïda, etc.) i no m'agrada l'aparença de l'eliminació afectarà el parell, l'extensió, l'enllaç entre la força, de manera que quan es fan experiments puntuat segons la galvanització, hi ha diferents regles per a l'eliminació de cadmi o fosfat. Quan es prova el diàmetre aplicable del forat de rosca, els cargols utilitzats han de ser cargols amb el mateix aspecte.
El segon és que els cargols autorroscants a petita escala d'alta duresa solen fallar en ús a causa de la fragilitat de l'hidrogen. Els cargols autorroscants per tal de piratejar el ferro no s'han d'eliminar de cementació. Després de la cementació, l'eliminació produirà una gran duresa i un alt contingut de carboni, quan aquesta situació farà un atac de revestiment o decapat i eliminació de fragilitat per hidrogen.
Prova de fragilitat per hidrogen: la prova de fragilitat per hidrogen consisteix principalment a provar si el cargol autorroscant té hidrogen residual a la disposició del cargol i si fragilitzarà el cargol autorroscant. (En general, la fragilitat no es produeix en un temps i s'ha de donar l'única tensió aparent) el revestiment o el revestiment dels cargols s'han de carregar tal com es mostra a les regles de prova de la taula 3 com ferro i acer a la rentadora plana, suportant la superfície plana normativa rentadora sota el cap del cargol tipus de cap distingit, els cargols de tipus avellanat (oval) utilitzen una xapa d'acer de distància bisellada coincident. El gruix de la rondella plana o la peça de distància instal·lada a la superfície de suport inferior del cap ha de poder adaptar-se a la longitud màxima de la dent no vàlida del cargol.
