Les principals diferències entre els reblons buits i els sòlids són el seu disseny estructural, els escenaris d'ús i els mètodes d'instal·lació. A continuació es fa una comparació dels dos tipus de reblons.
Remall sòlid
Estructura: els reblons sòlids, com el seu nom indica, són de naturalesa sòlida. Normalment estan fets d'una barra de metall sòlida i poden tenir extrems llisos o un cap.
Ús: Els reblons sòlids s'utilitzen en aplicacions que estan sotmeses a càrregues o tensions més elevades perquè proporcionen una major resistència i estabilitat a les unions. Els reblons sòlids s'utilitzen habitualment en l'acoblament de peces pesades, com ara maquinària i equips pesats, i estructures de construcció.
Instal·lació: per instal·lar reblons sòlids, el rebló s'introdueix a través de forats prèviament perforats en dues o més parts i després es martella o s'estén amb una eina de rebló en un extrem per formar una "tapa de rebló" que assegura la peça.
Reblat buit
Estructura: Els reblons buits tenen un cos buit, solen consistir en una estructura tubular que pot estar tancada per un extrem i oberta per l'altre.
Ús: Els reblons buits són adequats per unir materials de làmina fina, ja que s'instal·len sense grans concentracions d'esforç com a reblons sòlids. S'utilitzen àmpliament en la indústria lleugera, la roba i la indústria del calçat, així com aplicacions que requereixen connexions estèticament agradables i lleugeres.
Instal·lació: per instal·lar reblons buits, s'insereixen en forats preforats i després s'utilitza una eina especialitzada (com una pistola de reblons) per estrènyer la part buida per deformar i assegurar la peça.
Reblat sòlid: sol tenir un extrem pla o amb un cap, i l'altre extrem forma un tap de rebló pla després de la instal·lació.
Reblat buit: d'aspecte semblant a un tub petit, un extrem es pot tancar i l'altre extrem s'aplanarà o s'ampliarà durant la instal·lació per formar una fixació.
