1. Tipus de tractament superficial:
El tractament superficial és el procés de formar una capa de revestiment a la superfície de la peça mitjançant un determinat mètode. El seu propòsit és dotar la superfície del producte de bells efectes anticorrosius. Els mètodes de tractament de superfícies s'atribueixen als següents mètodes:
1. Galvanoplàstia: Submergeix la peça a galvanitzar en una solució aquosa que contingui el compost metàl·lic a dipositar, i passa un corrent elèctric a través de la solució de revestiment per precipitar i dipositar el metall galvanitzat a la peça. La galvanització general inclou galvanitzat, coure, níquel, crom, aliatge de coure-níquel, etc., i de vegades també s'inclouen ennegriments (blau), fosfat, etc.
2. Galvanització en calent: Es realitza submergint les peces d'acer al carboni en un bany de fusió de zinc amb una temperatura d'uns 510 °C. El resultat és que l'aliatge de ferro-zinc a la superfície de l'acer es converteix gradualment en zinc passiu a la superfície exterior del producte. L'alumini en calent és un procés similar.
3. Revestiment mecànic: La superfície del producte es veu afectada per les partícules del metall xapat, i el recobriment es solda en fred a la superfície del producte.
2. Control de qualitat:
La qualitat de la galvanoplàstia es mesura principalment per la seva resistència a la corrosió, seguida de l'aparença. La resistència a la corrosió és imitar l'entorn de treball del producte, establir-lo com a condició de prova i realitzar-hi una prova de corrosió. La qualitat dels productes de galvanoplàstia es controla pels següents aspectes:
1. Aparició:
No es permet que la superfície del producte tingui local sense recobrir, cremar, rugós, avorrit, pelat, condicions crostes i ratlles òbvies, picades estenopeiques, revestiment d'escòries negres, pel·lícula de passivació solta, esquerdes, peeling i danys greus. Marques de passivació.
2. Gruix del recobriment:
La vida útil d'un fixador en una atmosfera corrosiva és proporcional al seu gruix de recobriment. El gruix general recomanat del recobriment de galvanoplàstia econòmica és de 0,00015in ~ 0.0005in (4 ~ 12um).
Galvanització per immersió en calent: el gruix mitjà estàndard és de 54 um (43 um per al diàmetre ≤ 3/8), i el gruix mínim és de 43 um (37 um per diàmetre ≤ 3/8).
3. Distribució del recobriment:
Amb diferents mètodes de deposició, la forma en què el recobriment es reuneix a la superfície del fixador també és diferent. Durant la galvanoplàstia, el metall de recobriment no es diposita uniformement a la vora perifèrica i s'obté un recobriment més gruixut a les cantonades. A la part roscada de la fixació, el recobriment més gruixut es troba a la cresta del fil, aprimant gradualment al llarg del flanc del fil i la deposició més prima es troba a la part inferior del fil, mentre que el galvanització per immersió en calent és just el contrari, el recobriment més gruixut es diposita a les cantonades interiors i a la part inferior del fil, el revestiment mecànic tendeix a dipositar el mateix metall que el revestiment d'immersió en calent, però és més suau i té un gruix molt més uniforme sobre tota la superfície.
4. Embrittlement d'hidrogen:
Durant el processament i maneig de fixacions, especialment durant l'escabetx i la neteja alcalina abans del revestiment i la posterior galvanoplàstia, la superfície absorbeix àtoms d'hidrogen, i la capa metàl·lica dipositada atrapa l'hidrogen. Quan el fixador s'estreny, l'hidrogen gira cap a les parts més estressades, fent que la pressió s'acumuli més enllà de la força del metall base i produint esquerdes microscòpiques de la superfície. L'hidrogen és particularment actiu i ràpidament es filtra en les fissures recentment formades. Aquest cicle pressió-ruptura-penetració continua fins que el tancament es trenca. Normalment es produeix poques hores després de la primera aplicació d'estrès.
Per eliminar l'amenaça de l'embrittlement d'hidrogen, els fixadors es couen calor tan aviat com sigui possible després del revestiment per permetre que l'hidrogen es desprengués del recobriment, típicament a 375-4000F (176-190C) durant 3-24 hores.
Atès que el galvanització mecànica no és electròlit, això pràcticament elimina l'amenaça de l'embrittlement d'hidrogen. A més, a causa dels estàndards d'enginyeria, està prohibit galvanitzar els fixadors en calent amb duresa superior a HRC35 (Imperial Gr8, mètrica 10.9 i superior). Per tant, l'embrittlement d'hidrogen poques vegades es produeix en fixacions banyades en calent.
5. Adhesió:
Tallar o treure amb una punta sòlida i una pressió considerable. Si, davant de la punta de la fulla, el recobriment es desprèn en flocs o pells, exposant el metall base, l'adhesió es considerarà insuficient.
