En el procés d'extinció, quan l'enorme tensió generada per l'extinció és superior a la resistència del propi material i supera el límit de deformació plàstica, provocarà esquerdes. L'esquerda d'extinció sovint es produeix poc després que comenci la transformació del cos del cavall, i la distribució de l'esquerda no té una regla determinada, però generalment és fàcil de formar a la cantonada afilada i la mutació de la secció transversal de la peça de treball. L'esquerdament d'extinció observada al microscopi pot ser un craqueig intergranular o un craqueig transgranular. Alguns són radials i altres són línies o xarxes simples. L'esquerda d'extinció causada per un refredament excessiu a la zona de transició martensítica sovint té una distribució transgranular, i l'esquerda és relativament certa i no hi ha ramificacions al voltant de la petita esquerda. Les esquerdes d'extinció causades per l'alta temperatura d'escalfament d'extinció es distribueixen al llarg del cristall, l'extrem de l'esquerda està bé i les característiques del sobreescalfament són: es pot observar martensita acicular gruixuda a l'acer estructural; Es poden observar carburs eutèctics o angulars en acers per a eines. La peça d'acer d'alt carboni amb superfície descarburada és fàcil de formar esquerdes de malla després de l'extinció. Això es deu al fet que l'expansió de volum de la capa descarburada superficial durant el refredament d'extinció és més petita que la del nucli sense carburar, i el material de la superfície es separa per l'expansió del nucli en una xarxa.
Les formes bàsiques d'esquerdes d'extinció són principalment: Raven longitudinal, esquerdes transversals, esquerdes de malla i esquerdes de pell, etc., la situació específica és la següent: 1, les esquerdes longitudinals es generen principalment a l'acer endurit i la tensió tangencial de tracció del La superfície superficial és més gran del que pot aparèixer l'esforç de tracció axial. Les esquerdes es distribueixen axialment des de la superfície fins al centre. 2, l'esquerda transversal és en el cas que la peça no s'apaga, generada a la zona de transició entre la capa templada i el nucli no extingit. La tensió interna es caracteritza per la compressió superficial, la tensió de compressió es converteix en tensió de tracció a una certa distància de la superfície i la tensió de tracció axial és la més gran, donant lloc a esquerdes transversals. 3, les peces esquerdades de concentració d'estrès amb angles, osques i ranures són fàcils de produir concentració d'estrès. Juntament amb el refredament desigual d'extinció, sovint és fàcil provocar esquerdes en aquestes parts. Aquesta escletxa no té característiques morfològiques fixes. 4, esquerda de malla És una esquerda superficial, la seva profunditat és poca, generalment en el rang de 0.01-2mm, l'esquerda emperador en qualsevol direcció, formant una xarxa. Després de la descarburació superficial de la peça d'acer d'alt carboni, el seu volum específic martensític és petit, cosa que provoca una tensió de tracció a la superfície i provoca esquerdes de malla. 5, l'esquerda de la pela es genera en una regió molt fina amb una transició brusca d'estrès i la superfície s'escampa quan l'esquerda interna paral·lela a la superfície s'estén seriosament.
