Visió general de les eines de rectificat

Els abrasius són eines que s'utilitzen per esmolar, esmolar i polir. La majoria de les eines abrasives són eines abrasives artificials fetes d'abrasius i aglutinants, i també hi ha eines abrasives naturals processades directament a partir de roques minerals naturals. A més d'utilitzar-se àmpliament en la fabricació de maquinària i altres indústries de processament de metalls, les eines abrasives també s'utilitzen en el processament de gra, la indústria paperera i el processament de materials no metàl·lics com ara ceràmica, vidre, pedra, plàstics, cautxú i fusta.
Visió general
L'estructura de l'eina de mòlta es divideix aproximadament en tres categories: ajustada, mitjana i solta. Cada categoria es pot subdividir en nombres, etc., i es distingeixen pels números d'organització. Com més gran sigui el nombre d'estructura de l'eina abrasiva, menor serà el percentatge de volum de l'abrasiu a l'eina abrasiva i més gran serà la bretxa entre els grans abrasius, la qual cosa significa que més fluixa serà l'estructura. Al contrari, com més petit sigui el nombre d'organització, més ajustada serà l'organització. Les eines de mòlta amb una estructura més fluixa no són fàcils de passivar durant l'ús, generen menys calor durant el procés de mòlta i poden reduir la deformació tèrmica i les cremades de la peça. Els grans abrasius de l'eina abrasiva amb una estructura ajustada no són fàcils de caure, cosa que és beneficiós per mantenir la forma geomètrica de l'eina abrasiva. L'estructura de l'eina abrasiva només es controla segons la fórmula de l'eina abrasiva durant la fabricació i, en general, no es mesura. Els abrasius superabrasius són principalment abrasius fets de diamant, nitrur de bor cúbic, etc. units amb aglutinants. A causa de l'alt preu i la bona resistència al desgast del diamant i el nitrur de bor cúbic, les eines abrasives unides fetes amb elles són diferents de les eines abrasives unides abrasives ordinàries. A més de la capa abrasiva superdura, també hi ha una capa de transició i una matriu. La capa superabrasiva és la part que juga un paper de tall i està composta per agents superabrasius i lligants. El substrat té un paper de suport en la mòlta i està format per metall, baquelita o ceràmica. La capa de transició s'utilitza per connectar la matriu i la capa superabrasiva. Es compon d'un agent d'enllaç i de vegades es pot ometre. Els aglutinants d'ús habitual inclouen resina, metall, metall galvanitzat i ceràmica. Els processos de fabricació d'eines abrasives adherides inclouen: distribució, mescla, emmotllament, tractament tèrmic, processament i inspecció, etc. Segons l'aglutinant, el procés de fabricació també és diferent. Les eines abrasives ceràmiques utilitzen principalment el mètode de premsat. Després de pesar l'abrasiu i l'aglutinant segons la proporció de pes de la fórmula, es col·loquen en una batedora i es barregen uniformement, després es posen en un motlle metàl·lic i es forma l'eina abrasiva en blanc a la premsa. El blanc s'asseca i després es posa al forn per a la cocció. La temperatura de cocció és generalment al voltant dels 1300 graus. Quan s'utilitza un aglutinant de sinterització de baix punt de fusió, la temperatura de cocció és inferior a 1000 graus. A continuació, es processa amb precisió segons la mida i la forma especificades i, finalment, s'inspecciona el producte. Els abrasius units a resina es formen generalment en una premsa a temperatura ambient, i alguns utilitzen un procés de premsat en calent que utilitza calefacció i pressió en condicions de calefacció. Després de la formació, s'endureix en un forn d'enduriment. Quan utilitzeu resina fenòlica com a aglutinant, la temperatura d'enduriment és de 180 ~ 200 graus. Els abrasius d'unió de goma es barregen principalment amb un parell de màquines de corró, s'enrotllen en làmines fines i després es punxen i es formen amb un ganivet; alguns també utilitzen materials solts, que es posen en un motlle metàl·lic i es formen en una premsa. Després de l'emmotllament, es vulcanitza en un dipòsit de vulcanització a una temperatura de 165 ~ 180 graus. Hi ha dos processos de fabricació d'eines de mòlta amb unió metàl·lica: la metal·lúrgia de pols i la galvanoplastia, que s'utilitzen principalment per a eines de mòlta amb unió abrasiu superdur. El mètode de la metal·lúrgia en pols utilitza bronze i altres materials com a aglutinant. Després de la barreja, es premsa en calent o es pressiona a temperatura ambient per formar-lo i després es sinteritza. El mètode de galvanoplastia utilitza níquel o aliatge de níquel-cobalt com a metall galvanitzat, i els abrasius s'uneixen al substrat segons el procés de galvanoplastia per fer eines abrasives. Els tipus especials d'abrasius inclouen abrasius de corindó sinteritzat i abrasius de fibra. Les eines de mòlta de corindó sinteritzat es fan barrejant i donant forma a pols d'òxid d'alumini i una quantitat adequada d'òxid de crom i sinteritzant a uns 1800 graus. Aquest tipus d'eina abrasiva té una estructura compacta i una gran resistència, i s'utilitza principalment per processar peces com ara rellotges i instruments. Els abrasius de fibra estan fets de filaments de fibra (com ara filaments de niló) que contenen o s'adhereixen a abrasius. Tenen una bona elasticitat i s'utilitzen principalment per polir materials metàl·lics i els seus productes.
Ús
Durant l'ús de l'eina abrasiva, quan els grans abrasius s'estumen, a causa de la fragmentació parcial dels mateixos grans abrasius o la fractura de l'enllaç, els grans abrasius cauen parcialment o completament de l'eina abrasiva i els nous talls continuen. apareixen a la superfície de treball abrasiva de l'eina abrasiva. La vora de tall, o l'exposició constant de nous grans abrasius afilats, permet que l'eina abrasiva mantingui el rendiment de tall en un període de temps determinat. Aquesta propietat d'autoesmolat de les eines abrasives és una característica excepcional en comparació amb les eines de tall normals.
Ja en l'edat neolítica, els humans han començat a utilitzar les moles naturals per processar eines com ara ganivets de pedra, destrals de pedra, eines d'os, eines de banya i eines de dents; al segle XIX va aparèixer als Estats Units la ceràmica cuita combinant abrasius naturals amb argila. Mola; cap al 1900, van sortir els abrasius artificials i es van produir diverses eines abrasives fetes amb abrasius artificials una darrere l'altra, creant les condicions per al ràpid desenvolupament de les màquines de rectificat i rectificat. Des de llavors, la proporció d'abrasius naturals en abrasius ha disminuït gradualment.
Els abrasius es poden dividir en dos tipus segons les seves fonts de matèria primera: abrasius naturals i abrasius artificials. Les úniques eines abrasives naturals que s'utilitzen habitualment a la indústria de la maquinària són les pedres d'oli. Els abrasius artificials es classifiquen segons les seves formes bàsiques i característiques estructurals, incloses les moles, els capçals de mòlta, les pedres d'esmolar i les rajoles de sorra, que es coneixen col·lectivament com a cinc categories: abrasius adherits i abrasius recoberts. A més, els abrasius també es classifiquen habitualment com a eines abrasives.
Classificació
Segons els diferents abrasius utilitzats, els abrasius adherits es poden dividir en abrasius abrasius ordinaris i abrasius superabrasius. El primer utilitza abrasius habituals com el corindó i el carbur de silici, i el segon està fet de superabrasius com el diamant i el nitrur de bor cúbic. A més, hi ha algunes varietats especials, com les eines de mòlta de corindó sinteritzat.
Els abrasius comuns adherits abrasius són abrasius que consoliden els abrasius ordinaris en una forma determinada i tenen una certa resistència per un agent d'unió. Generalment compostes per abrasius, aglutinants i porus, aquestes tres parts s'anomenen sovint els tres elements dels abrasius units.
Els abrasius tenen un paper de tall en les eines de rectificat. El lligant és un material que consolida els abrasius solts en eines abrasives. N'hi ha de dos tipus: inorgànics i orgànics. Els aglutinants inorgànics inclouen ceràmica, amarant i silicat de sodi, etc.; Els aglutinants orgànics inclouen resina, cautxú i goma laca, etc. Els més utilitzats són ceràmica, resina i unió de cautxú.
Els porus tenen un paper important en la contenció i la descàrrega d'encenalls de desgast durant la mòlta, i poden acomodar el refrigerant, ajudant a dissipar la calor de mòlta. Per complir amb certs requisits especials de processament, els porus també es poden impregnar amb certs farcits, com ara sofre i parafina, per millorar el rendiment de l'eina de mòlta. Aquest farciment també s'anomena el quart element de l'eina de mòlta.
Els elements que representen les característiques dels abrasius abrasius comuns inclouen: forma, mida, mida de partícula, duresa, estructura i agent d'unió. La duresa de l'eina abrasiva es refereix a la facilitat amb què les partícules abrasives cauen de la superfície de l'eina abrasiva sota l'acció de la força externa. Reflecteix la força de l'enllaç per subjectar les partícules abrasives.
Mida de gra abrasiu
La mida de les partícules es refereix a la mida de les partícules abrasives, i la seva mida s'expressa pel nombre de mida de les partícules.
La norma nacional estipula dues mides de partícules: abrasiu i micropols.
La mida de les partícules fa referència a la mida de les partícules abrasives. La mida de les partícules es divideix en dues categories: grans abrasius i micropols. Els abrasius amb grans mides de partícules superiors a 40 μm s'anomenen grans abrasius. Classificat pel mètode de cribratge, el nombre de mida de partícula s'expressa pel nombre de forats per polzada a la pantalla per on passen les partícules abrasives. Per exemple, un gra abrasiu de 60 # significa que la seva mida és suficient per passar per una pantalla amb 60 forats per polzada. Els abrasius amb mides de partícules inferiors a 40 μm s'anomenen micropols. Utilitzeu el mètode de mesura microscòpica per classificar, utilitzeu W i el nombre posterior per representar el nombre de mida de partícula, i el valor després de W representa la mida real de la micropols. Per exemple, W20 indica que la mida real de la micropols és de 20 μm. Les mides de partícules abrasives de diferents mides de partícules es mostren a la taula 1.
Taula 1 Nombre i mida de partícules abrasives
La funció de l'agent aglutinant és unir l'abrasiu a una mola amb una certa força i forma. La força, la resistència a l'impacte, la resistència a la calor i la resistència a la corrosió de la mola depenen principalment del rendiment de l'enllaç.
Els agents d'unió que s'utilitzen habitualment inclouen l'agent d'enllaç ceràmic (V), l'agent d'unió de resina (B), l'agent d'unió de cautxú (R) i l'agent d'enllaç metàl·lic (M).
Enllaç ceràmic: el més utilitzat, adequat per al cercle exterior, el cercle interior, el plànol, la mòlta sense centre i les mòltes de mòlta, etc.;
Enllaç de resina: adequat per tallar i ranurar moles d'hòstia i moles d'alta velocitat;
Enllaç de goma: adequat per a rodes de guia de rectificat sense centres i rodes de poliment;
Enllaç metàl·lic: adequat per a moles de diamant, etc.
Duresa de l'eina de rectificat
La duresa de l'eina abrasiva depèn principalment de la quantitat d'aglutinant afegit i de la densitat de l'eina abrasiva. Si els grans abrasius cauen fàcilment, vol dir que la duresa de l'eina abrasiva és baixa; en cas contrari, vol dir que la duresa és alta. Els nivells de duresa generalment es divideixen en set nivells: extra suau, suau, mig suau, mitjà, mig dur, dur i extra dur. Aquests nivells es poden subdividir en diversos nivells més petits. Els mètodes més utilitzats per mesurar la duresa d'eines abrasives inclouen el mètode del con manual, el mètode del con mecànic, el mètode de prova de duresa Rockwell i el mètode de prova de duresa amb sorra.
La duresa de l'eina abrasiva té una relació corresponent amb el seu mòdul elàstic dinàmic, que és propici per utilitzar el mètode d'àudio per mesurar el mòdul elàstic dinàmic de l'eina abrasiva per expressar la duresa de l'eina abrasiva. En el processament de mòlta, si el material de la peça a mòlta té una duresa alta, generalment s'utilitzen eines abrasives amb duresa baixa; en cas contrari, s'utilitzen eines abrasives d'alta duresa.