Estructura del fusible

Estructura del fusible
El corrent nominal de la fosa no és igual al corrent nominal del fusible. El corrent nominal de la fosa es selecciona segons el corrent de càrrega de l'equip protegit. El corrent nominal del fusible ha de ser més gran que el corrent nominal de la fosa i es determina conjuntament amb l'aparell elèctric principal.
Un fusible es compon principalment de tres parts: fosa, closca i suport. La fusió és el component clau que controla les característiques de fusió. El material, la mida i la forma de la fosa determinen les característiques de fusió. Els materials de fusió es divideixen en dues categories: punt de fusió baix i punt de fusió alt. Els materials de baix punt de fusió com el plom i els aliatges de plom tenen punts de fusió baixos i són fàcils de fusionar. A causa de la seva gran resistivitat, la mida de la secció transversal de la fosa és més gran i es genera més vapor metàl·lic durant la fusió. Només són adequats per a la fusió amb poca capacitat de ruptura. dispositiu. Els materials de punt de fusió elevat, com ara el coure i la plata, tenen punts de fusió elevats i no són fàcils de fusionar. Tanmateix, a causa de la seva menor resistivitat, es poden convertir en mides de secció transversal més petites que les foses de baix punt de fusió. Es genera menys vapor metàl·lic en fusionar-se, de manera que són adequats per a fusibles d'alta capacitat de trencament. La forma de la fosa es divideix en dos tipus: filament i cinta. Canviar la forma de la secció transversal variable pot canviar significativament les característiques de fusió del fusible. Els fusibles tenen diverses corbes característiques de fusió, que poden ser adequades per a les necessitats de diferents tipus d'objectes de protecció.
Característiques amper-segon:
L'acció del fusible s'aconsegueix mitjançant la fusió de la fosa. El fusible té una característica molt òbvia, que és la característica amper-segon.
Per a la fusió, les seves característiques de corrent de funcionament i temps de funcionament són les característiques amperes-segons del fusible, també anomenades característiques de retard invers, és a dir: quan el corrent de sobrecàrrega és petit, el temps de fusió és llarg; quan el corrent de sobrecàrrega és gran, el temps de fusió és curt.
Per entendre les característiques amper-segon, podem veure a partir de la llei de Joule que Q=I2*R*T. En un circuit en sèrie, el valor R del fusible no canvia bàsicament, i la generació de calor és proporcional al quadrat del corrent I i el temps d'escalfament T proporcional, és a dir: quan el corrent és més gran, el temps necessari per la fusió per fondre és més curta. Quan el corrent és petit, el temps necessari perquè la fosa es fongui és més llarg. Fins i tot si la velocitat d'acumulació de calor és inferior a la velocitat de difusió de la calor, la temperatura del fusible no augmentarà fins al punt de fusió i el fusible ni tan sols es fon. Per tant, dins d'un determinat rang de corrent de sobrecàrrega, quan el corrent torni a la normalitat, el fusible no es trencarà i es pot continuar utilitzant.
Per tant, cada fosa té un corrent de fusió mínim. Corresponent a diferents temperatures, el corrent de fusió mínim també és diferent. Tot i que aquest corrent es veu afectat per l'entorn extern, es pot ignorar en aplicacions pràctiques. La relació entre el corrent de fusió mínim de la massa fosa i el corrent nominal de la fosa es defineix generalment com el coeficient de fusió mínim. El coeficient de fusió de les foses d'ús habitual és superior a 1,25, el que significa que una fosa amb un corrent nominal de 10 A no es fon quan el corrent és inferior a 12,5 A.
Des d'aquí es pot veure que el rendiment de protecció contra curtcircuits del fusible és excel·lent i el rendiment de protecció contra sobrecàrregues és mitjà. Si realment s'ha d'utilitzar en protecció contra sobrecàrregues, cal fer coincidir acuradament el corrent de sobrecàrrega de la línia i el corrent nominal del fusible. Per exemple: la fusió de 8A s'utilitza en un circuit de 10A per a la protecció contra curtcircuits i sobrecàrregues, però les característiques de protecció contra sobrecàrregues en aquest moment no són ideals.
La selecció de fusibles depèn principalment de les característiques de protecció de la càrrega i de la mida del corrent de curtcircuit. Per a motors de petita capacitat i branques d'il·luminació, els fusibles s'utilitzen sovint com a protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits, de manera que s'espera que el coeficient de fusió de la fosa sigui adequadament petit. Normalment s'utilitzen fusibles de la sèrie RQA amb fosa d'aliatge de plom-estany. Per als motors i troncs d'il·luminació de major capacitat, s'ha de tenir en compte la protecció contra curtcircuits i la capacitat de ruptura. Normalment, s'utilitzen fusibles de les sèries RM10 i RL1 amb una capacitat de ruptura superior; quan el corrent de curtcircuit és gran, s'han d'utilitzar fusibles de les sèries RT0 i RTl2 amb funció de limitació de corrent.
El corrent nominal de la fosa es pot seleccionar de la següent manera:
1. Quan es protegeixen càrregues estables sense iniciar el procés, com ara línies d'il·luminació, resistències, forns elèctrics, etc., el corrent nominal de la fosa és lleugerament superior o igual al corrent nominal del circuit de càrrega.
2. El corrent de fusió per protegir un únic motor de treball a llarg termini es pot seleccionar segons el corrent màxim d'arrencada, o segons la fórmula següent:
IRN Major o igual a (1,5~2,5)IN
A la fórmula, corrent nominal de fusió IRN--; IN--Corrent nominal del motor. Si el motor s'engega amb freqüència, el coeficient de la fórmula es pot augmentar adequadament a 3 ~ 3,5, depenent de la situació real.
3. Protegiu diversos motors de treball a llarg termini (línies troncals d'alimentació)
IRN Major o igual a (1,5~2,5)IN max+ΣIN
IN max - el corrent nominal d'un sol motor amb la capacitat més gran. A la resta. La suma del corrent nominal del motor.